Objectiu residu zero
Descarregar documentCom evitar residus a casa
És clar que ningú vol omplir-se la casa de residus, però no sempre sabem com evitar-los. Les opcions quan anem a comprar són les que són i, a més, les etiquetes cada vegada inclouen més missatges que ens compliquen la decisió: sostenible, reciclable, de plàstic reciclat, compostable… Costa entendre-s’hi.
En aquesta guia trobaràs eines i criteris per aconseguir satisfer les teves necessitats sense fer més gros el problema dels residus; amb solucions per evitar els productes d’un sol ús, però també per reduir els residus orgànics, els tèxtils i els d’aparells elèctrics i electrònics.
La paraula màgica per evitar els residus és prevenció. I això serveix per a tots els tipus de residus: envasos lleugers, paper, vidre, orgànica, tèxtils, aparells elèctrics i electrònics… per a tots. La millor manera d’evitar generar residus, i també de reduir els altres impactes ambientals del nostre dia a dia, és reduir el consum.
Per això, quan tenim una necessitat, el primer pas sempre ha de ser valorar si realment ens cal satisfer-la, i en cas que sí, si per fer-ho és imprescindible comprar. De vegades la podem resoldre demanant un objecte en préstec o aprofitant alguna cosa que ja tenim per casa. Fent-ho així, evitem fer compres compulsives i també reduïm despeses.
En cas que decidim que sí que ens cal comprar, llavors hem de revisar quines opcions tenim a l’abast per fer-ho que no impliquin la generació de residus i el malbaratament de recursos que aquests comporten.
Evitar productes d'un sol ús
El model productiu i la cultura d’un sol ús comporten un malbaratament de recursos insostenible en un planeta finit i immers en una crisi ecològica. Invertim grans quantitats de materials i energia per fabricar i transportar productes i envasos que després del primer consum esdevindran residus: des de càpsules de cafè fins a maquinetes d’afaitar.
Però hi ha alternatives! I aquí apareix una altra paraula clau per evitar residus: la reutilització.
Menys residus orgànics
Dels residus que generem a les llars en el dia a dia, les restes alimentàries són les que representen el percentatge més gran del pes de la brossa: un 33%. Si a aquest percentatge hi sumem les restes de poda, s’enfila fins al 37%.
Ben separats, els residus orgànics municipals es poden convertir en compost, que aporta fertilitat al sòl. Però aquest transport i tractament implica una despesa energètica important i emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, l’ARC va estimar que més d’un 20% d’aquests residus són aliments malbaratats. És una dada important si tenim en compte que, quan es llença menjar que era comestible, no només es llença l’aliment, sinó també l’aigua i els recursos emprats per produir-lo i transportar-lo.
Així doncs, per evitar aquest despropòsit i reduir l’impacte ambiental de la gestió dels residus orgànics municipals, hi ha dues grans mesures que la ciutadania pot dur a terme: reduir el malbaratament alimentari de la llar i fer compost casolà o comunitari (vegeu la Guia d’autocompostatge per a la ciutadania).
Armaris sostenibles
La roba no és un bé de consum qualsevol. Es considera de primera necessitat i forma part del dia a dia de la població mundial. Al voltant d’aquesta realitat s’ha desenvolupat una potent i problemàtica indústria tèxtil. Un dels problemes associats a aquest sector és la quantitat d’aigua necessària en els processos de producció. Per exemple, segons dades recollides per l’ARC, per elaborar una samarreta es fan servir 2.700 litres d’aigua, l’equivalent a 70 dutxes, mentre que per a uns texans se’n poden arribar a gastar 11.000 litres, que equivalen a 285 dutxes.
A Catalunya, cada persona compra de mitjana 34 peces de roba cada any. De la roba que es llença, només se’n recull de manera separada el 12%, i se’n crema o porta a abocadors més de 147.000 tones anuals. En l’àmbit europeu, un 35% dels residus tèxtils es destina als anomenats mercats exteriors, on no sempre són reutilitzats. Moltes d’aquestes peces de roba acaben en enormes piles abandonades en entorns naturals, com alguns deserts africans.
Aparells elèctrics i electrònics
A totes les llars hi ha molts aparells elèctrics i electrònics: torradores, televisors, mòbils, ordinadors, assecadors… I tots acaben esdevenint residus en algun moment. Segons dades de l’ARC, el 2019 a Catalunya es van recollir 5,84 Kg d’aquest tipus de residus per habitant, és a dir, gairebé 45.000 tones. El gran problema és que aquests residus no paren de créixer, que molts tenen una important càrrega tòxica que pot perjudicar la salut humana i contaminar el medi ambient, i que n’hi ha una gran part que no s’està podent gestionar correctament.
Això implica una gran pèrdua de recursos, ja que es tracta de productes que sovint contenen materials escassos i molt valuosos que es podrien recuperar.
Part del problema l’origina la mateixa indústria, que recorre a estratègies d’obsolescència planificada per accelerar la renovació d’aparells. És el que passa, per exemple, amb els mòbils, que sovint es renoven perquè ja no són compatibles amb noves versions de les aplicacions o perquè la bateria esgota la seva vida útil i el disseny de l’aparell no permet canviar-la. Darrerament, algunes lleis han establert mesures per protegir les persones consumidores. Per exemple, ara els productes nous ja tenen tres anys de garantia i les empreses han de subministrar peces de recanvi durant deu anys.
